VERSOS PER A ANNA, Treball
1.
Amplia la informació que tens al llibre sobre l’autor.
A
banda del que diu a la nota biobibliogràfica del llibre, cal dir que
va estudiar filosofía i filología i no acabà ninguna de les dos. A
més fundà la revista literària cairell que donava a conèixer
escritors i poetes nous, també va ser el director de la col.lecció
Gregal Poesía. Ha rebut bones crítiques per part del crític
literari Josep Iborra. Ara es segueix llegint molt i per això encara
hui en día és molt conegut i protagonitza homenatges.
2.
Explica quin és el tema central dels poemes, és a dir, el tema que
serveix de nexe, de fil conductor entre tots els poemes. Escriu
exemples de versos on es veja que es tracta d’aqueix tema.
Aquest
és clarament l’amor, que està present en tots els poemes del
llibre. Després es deriva a subtemes com és el de l’enyorança.
“Estime
la mirada
amb
què mires”
“Et
dic
i
dic amor i dic bellesa”
3.
Escriu els subtemes que has trobat en els diferents versos (per
exemple, si el tema central fóra la mort, podries trobar altres
temes que s’hi relacionen: l’angoixa, la desesperació, la
creença en un més enllà, el comiat…). Escriu també per a cada
subtema trobat exemples de versos que ho justifiquen.
Com
a subtemes trobe l’enyorança que sent el poeta a alguns dels
poemes del llibre o les comparacions a que fa del cos de la seua
amada amb aspectes de naturalesa idealitzada.
“Avuí
t’envie roses i aquests versos que volen dir-te, amor, quanta
enyorança”
“Dins
dels teus ulls s’encenen ponts i finestres, s’encén un llac”
4.
El tema dels versos és tractat de forma optimista o pessimista? El
poeta parla amb il·lusió i esperança o amb amargor? Es sent feliç
o frustrat?Explica
les teues respostes.
El
tema es tracta amb optimisme ja que cada vegada que esta amb
l’estimada esta més feliç. Parla amb il.lusió i esperança però
quan no està amb ella l’enyora i parla amb amargor. Es sent feliç
i enamorat com diu als poemes.
5.
El tema dels poemes ha estat tractat per nombrosíssims poetes en
totes les èpoques i cultures. Evidentment cadascú ho ha fet a
partir de les seues experiències personals, satisfactòries o no, en
aquest terreny. Busca poemes que tracten aquest tema , n’hi ha de
molt coneguts, i escriu-ne tres de tres autors diferents (en valencià
i en castellà).
“No
sabes cómo necesito tu voz;
necesito tus miradas
aquellas palabras que siempre me llenaban,
necesito tu paz interior”
necesito tus miradas
aquellas palabras que siempre me llenaban,
necesito tu paz interior”
Mario
Benedetti.
“Dóna'm
la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.”
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.”
Joan
Salvat-Papasseit
“A
l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco.”
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco.”
Joan
Vinyoli
6.
En molts dels poemes es contraposa la llum a la foscor, la nit al
dia: Has
mirat i els teus ulls/han encés sols i fires/ en la nit que em
regnava/els anys i tots els somnis.
També trobem una contraposició entre la naturalesa fèrtil (les
flors, els boscos) i la més estèril (el desert): …les
teues mans quan tornen/de plantar de gesmil/el desert dels meus
ossos.Busca
altres
exemples d’aquestes comparacions i escriu-los.
Explica
després què ens està dient el poeta amb aquest recurs.
“Ets
el foc i l’hivern, ets la esperança” El poeta ens està dient
que ella li du la esperança i que ho és tot per a ell.
7.
Explica quina concepció té el poeta de l’amor i de la dona.
Respon als tòpics més coneguts? Repeteix estereotips ? Presenta una
visió més o menys sexista de l’amor, de la relació home-dona, de
la imatge femenina? Explica la resposta que dónes.
Té
una concepció metafísica de la dona. No respon als tòpics ni
repeteix estereotips, ni molt menys és sexista ja que respecta la
figura de la dona i la tracta com la seua estimada i no amb
referències sexistes sobre ella, més bé la idolatra i la compara
amb aspectes de naturalesa idealitzada que indiquen un sentiment
d’amor.
8.
La poesia fa ús de diversos recursos estilístics per aconseguir
dotar la paraula d’un valor emocional, per aconseguir que allò que
es vol dir es diga a través d’una forma bella, suggerent, que ens
acoste a la subjectivitat del poeta.
Marc
Granell ha utilitzat diversos recuros estilístics als seus poemes,
et demane que busques exemples dels següents: anàfora, polisíndeton
encavallament, sinestèsia i metàfora.
Anàfora:
Repetició de “cadascú” en elpoema de la pàgina 27.
Polisínteton:
“Et
dic
i
dic amor i dic bellesa
i
dic poema i mar i dic misteri”
Encavallament:
En el poema de la pàgina 24 i 32.
Sinestèsia:
Al poema de la pàgina 31 on diu: “mirada, mans amb que acarones,
veu, la flor”
Metàfora:
“Pense en tu i la pell se m’incèndia” poema pàgina 23. “on
tu estàs és el migdia, el Juny més clar i calm” pàgina 24.
9.
Hauràs pogut comprovar que Marc Granell despulla els seus sentiments
més íntims per a nosaltres, els lectors. És una lectura que
difícilment pot deixar indiferent. Hi trobem sensibilitat en el seu
estat més pur, passió, vivències, condensació expressiva de les
emocions… Quins són els poemes que més t’han agradat? (cita el
seu primer vers).
“no
hi ha mar com la mar amb què m’inundes...” pg.17
“ets
el mar, ets la flor, ets la batalla...” pg. 34
“per
la lluita iper l’amor el teu amor la teua lluita...” pg. 43
10.
I ara hauràs de transformar-te en poeta per uns moments i escriure
un poema d’amor (pot ser una versió teua, però basant-te en algun
dels que més t’han agradat de Granell). Per ajudar-te tens un
annex amb alguns fragments de poemes que et podran donar idees.
“Tú
amor meu, que me tens enamorat,
sempre
amb tot el que fas,
tú
amor meu, que me tens fascinat,
amb
un abraç teu,
tú
amor meu, que quan no estàs,
te
seguisc estimant igual”
(basant-me
en el poema de “Dona’m la mà” del annex)
